Transfiguració del Senyor, Sant del dia per al 6 d’agost
La història de la transfiguració del Senyor
Els tres evangelis sinòptics expliquen la història de la Transfiguració (Mateu 17: 1-8; Marc 9: 2-9; Lluc 9: 28-36). Amb un acord notable, els tres situen l’esdeveniment poc després de la confessió de fe de Pere que Jesús és el Messies i la primera predicció de Jesús de la seva passió i mort. L'entusiasme de Peter per erigir tendes o cabanes al lloc suggereix que es va produir durant les vacances jueves d'una setmana de cabanes a la tardor.
Segons els estudiosos de les Escriptures, malgrat l’acord dels textos, és difícil reconstruir l’experiència dels deixebles, perquè els evangelis es basen en gran mesura en les descripcions de l’Antic Testament de la trobada del Sinaí amb Déu i de les visions profètiques del Fill de l’home. Certament, Pere, Jaume i Joan havien albirat la divinitat de Jesús prou fort com per atemorir els seus cors. Aquesta experiència desafia la descripció, de manera que van utilitzar un llenguatge religiós familiar per descriure-la. I, sens dubte, Jesús els va advertir que la seva glòria i el seu patiment havien d’estar indissolublement lligats, un tema que Joan destaca al llarg del seu Evangeli.
La tradició nomena el Mont Tabor com el lloc de la revelació. El 6 d'agost es va dedicar una església que es va erigir-hi per primera vegada al segle IV. A partir d’aquell moment es va celebrar a l’Església oriental una festa en honor de la Transfiguració. L'observança occidental va començar en alguns llocs al voltant del segle VIII.
El 22 de juliol de 1456, els croats van derrotar els turcs a Belgrad. La notícia de la victòria va arribar a Roma el 6 d'agost i el papa Cal·lixt III va inserir la festa al calendari romà l'any següent.
Reflexió
Un dels relats de la Transfiguració es llegeix anualment el segon diumenge de Quaresma, proclamant la divinitat de Crist als elegits i batejats per igual. L’Evangeli del primer diumenge de Quaresma, en canvi, és la història de la temptació al desert: l’afirmació de la humanitat de Jesús. Les dues naturaleses distintes però inseparables del Senyor van ser objecte de moltes discussions teològiques a principis de la història de l’Església; segueix sent difícil d’entendre pels creients.